dilluns, 29 abril de 2013

Obriu les orelles!

Tots tenim els nostres gustos musicals, les nostres preferències, artistes i cançons que no ens cansem d'escoltar, i que s'amplien quan ens arriben coses noves a través dels nostres amics, companys, coneguts o d'altres, o directament dels mitjans que escoltem. També s'amplien quan som nosaltres mateixos els que explorem el mercat musical. D'una manera o una altra, al final les fem nostres (o no!) i passen a ser part del nostre bagatge cultural musical.
El que està clar es que hem d'estar oberts a aquestes coses noves, i quan dic noves no ho dic només per les novetats discogràfiques. Hi ha un munt d'història de la música popular per repassar, i trobar joies en les que no havíem caigut abans, bé perquè no hi vam caure, o no ens van arribar, o bé per prejudicis o imatges preconcebudes en certs artistes o gèneres. Finalment, per tant, ens hem perdut temes interessats com a mínim. 
Ahir feia sobretaula amb dos coneguts, un és productor musical i l'altre està escrivint un llibre sobre la música popular del 1966 al 1978. Xerrant amb ells em vaig adornar que el meu bagatge musical encara ha d'explorar moltes discografies, ha d'amarar-se de nous artistes, de noves sonoritats, i redescobrir temes de grups o solistes de referència, i no son nous!
Per il·lustrar una mica això que dic, us presento a continuació alguns exemples de temes d'artistes coneguts, catalogats en un gènere, fent justament un altra cosa molt diferent.

Led Zeppelin. Estareu d'acord que és un grup de rock (i potent) i blues bàsicament. Al disc Houses Of The Holy (1973) hi ha dos talls 'especials':


The Crunge és un tema funky!


I D'Yer Mak'er un tema reggae!

Més coses...
Deep Purple, un altre grup de rock potent, té aquest tema de 1998, Any Fule Kno That, a la manera de Red Hot Chili Peppers o altres grups que han fusionat estils: 


I més. Scorpions, grup de rock potent (i balades sensacionals) té aquest I'm Going Mad, de 1972, molt diferent del que els faria famosos: 


I a més, a Is There Anybody There, del LP Lovedrive (1979) també li van donar al reggae... 


I ara, alguns exemples de joies. Per començar una joia de la reina...


Soul Brother, de Queen, va ser la cara b del single Under Pressure, de 1981

I dels U2, una de les cares B de The Unforgettable Fire (1985), Bass Trap, un tema molt chill out no?


Els Dire Straits no en tenen moltes de cares B però hi ha aquesta Badges, Posters, Stickers & T-Shirts, cara b de Private Investigations, i que té una versió extended al 12" 


Bé, com veieu, si investigueu els vostres favorits segur que trobeu joies, i a més potser aquells grups o solistes que no us feien el pes us sorprenen amb alguna coseta. Hi ha tantes coses...

Aquesta entrada del bloc va dedicada a tots els que seguiu la meva #selmusical 


dissabte, 12 gener de 2013

Quines parides!

Sempre he pensat en perquè es diuen coses d'una determinada manera amb un determinat significat si realment es poden interpretar, o s'interpreten, en un altre totalment contrari.

O com ens volen fer consciència d'una idea positiva, i evident, amb un missatge odiós, aconseguint rebuig, més que la complicitat que busquen.

Vaig al gra, un exemple del primer cas: a ell (o a ella) li han posat una creu representa que a ell (o a ella) li han assignat un significat negatiu. Teòricament, en una llista hipotètica, l'han marcat (o marcada) com quelcom negatiu. A mi quan una cosa, d'una llista de coses, m'agrada, la marco amb una creu. El que no, es queda com està. Més positiu i menys agressiu, no us sembla? Una cosa que no vols no cal que l'assenyalis.

Un exemple del segon. La campanya On vas envàs? Horrorós. Si volen realment conscienciar el personal a favor de posar les coses al seu lloc l'única cosa que aconseguiran és que els tirin els envasos o altres coses més contundents pel cap! I no faré més sang (em censuro sí) perquè ja en fem prou... o no! Vinga us el deixo i vosaltres mateixos... (potser algú no l'ha vist encara -somriure malèfic-)


Tornant al primer punt, hi ha una dita que he recordat aquests dies, i que casualment ahir mateix algú l'esmentava, a la que li he donat voltes. És aquesta: la ignorància és molt atrevida. Ben bé no se d'on surt ni qui la va dir. S'usa en un sentit negatiu evident, referint-nos a persones que parlen de coses que no coneixen, i sovint diuen bestieses (o això ens sembla).
I la meva reflexió és aquesta: La veritat és que, gràcies a que la ignorància és així d'atrevida, la humanitat, al llarg de la seva evolució, ha avançat en la recerca científica i tecnològica, amb més pros que contres, millorant molt la qualitat de vida. Per tant, és una frase que es pot usar en un sentit positiu, referint-nos a persones que per la seva gosadia, s'atreveixen a investigar. He dit.

Tots som molt ignorants. El que succeeix és que no tots ignorem les mateixes coses. Albert Einstein

Teòricament la comunicació ha evolucionat. Però evolució no vol dir millora. Milloren els mitjans, els vehicles, però no els continguts. Les coses bàsiques per tant no milloren.

Us deixo música com sempre... amb missatges ;-)


divendres, 4 gener de 2013

Microcontes III

Continuo amb el recull comentat dels meus microcontes, ja sabeu, un conte en menys de 140 caràcters publicat al Twitter per a @micro_contes

20. Anava coneixent gent i descobria que el món era ple de persones com ell. Gràcies.

21. Amb ella, mai acabava la conversa, això no era bon senyal. Pitjor encara, era 'el senyal'
Aquest ha tingut cert èxit entre les tuitaires, amb FVs i RTs... ma sorprès d'alguna manera

22. Bon Nadal a tot el tuiter! Els que heu sigut bons us dono petons, els que heu sigut dolents, un pinyo a les dents
El vers (rodolí més aviat) de Nadal, una tradició que no s'ha de perdre! (aclareixo que el 'pinyo' es refereix a cop de puny)

23. Va sucar un troç de pava farcida a la copa de vi de Rioja i va descobrir l'excel·lència del sabor... Dedicat a l'alta cuina.
Fet verídic, sí. I estava boníjim!

24. Les set. Ple com un ou. Tothom piulant compulsivament. Cadascú a la seva. I ell 11011 piulades i com si res...
Les set de la tarda és l'hora, o una de les hores punta del TW?

25. Ell va dir-li 11111 cops que l'estimava. Ella tenia prou amb un cop, i que fos cert. Somiava truites, però n'era conscient. 
Històries d'amors i desamors, n'hi ha tantes pel món!

26. Després de 11211 cops, encara gaudia d'escoltar The Dark Side Of The Moon, un disc mestre, i perfecte, d'aquells despentinats... 



Si no heu escoltat mai aquest disc, què espereu per fer-ho?

27. I per sobre de tot el 2013 poseu molt Rock n'Roll. Les vostres ànimes pecaminoses ho agrairan. Llarga vida al Rock n'Roll
Aquest també ha tingut èxit, això és bo. Apa una mica per celebrar-ho


28. Va obrir el diari per la darrera pàgina. I així anava llegint-lo, des de l'última a la primera. Era força comú entre la gent. 
Ara digueu que no coneixeu ningú que ho faci! No cola!

29. L'envàs estava fins les etiquetes d'aquelles tres bruixes cantant 'on vas?' tot el dia. Les odiava. Deien el seu nom en va(s)
Fins els... de debò. Al menys molts estem d'acord!

30. Notes animades de piano. I'm the man on the mountain cantava. Mirava la portada. Exile On Main St. dels Rolling Stones


 

Per acabar, una mica de musiqueta com sempre, una amb que tanqueu els ulls i us deixi somiar. Que us portin moltes coses els reis! A reveure!